16 d’oct. 2005

Albada



Ho sé, ma cherie, no som a la primavera
i aquesta llum que despunta és tardoral,
per això em sorprenc d’aquest esclat de colors
i el goût à la vie que m’ha revingut de cop
quan m’ha branquejat el teu saveur a lilàs.
El teu perfum és fresc com l’aube i dolç
com le pétiller de la nit que ens transporta
els sentits i ens regala aquest despertar.
Pocs fruits conservava el meu jardí en saó,
i arribes tu per conrear tota la terra de nou.

6 d’oct. 2005

Remolins de tarda



Trobo un vent menut
de records frements
i els giravolts grisos
de la natura morta
relluen sota el baf
que em mina el cos.
Plouen nines i ulls
bruns de tarda humida,
la letargia d’un temps
que se’m traspua
i em veu impotent
arraulit cos avall.
Arriba l’esfondrament
total i atuït m’aferro
a l’última cançó.
Plourà tristesa
el dia que l’hauré
oblidada del tot.