tag:blogger.com,1999:blog-95171542024-03-13T09:52:24.015+01:00CAMENAUnknownnoreply@blogger.comBlogger128125tag:blogger.com,1999:blog-9517154.post-1149148891523096662006-06-01T09:58:00.002+02:002018-08-28T11:41:08.337+02:00Levitat<span style="font-family: georgia; font-size: 10pt;">Un goig confús et rebrota a les mans</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia"; font-size: 10pt;">
i se’t perd com escata de sol<br />
dins l’abisme dels seus ulls.<br />
Ara no vols veure lliscar els anys<br />
sense que s’entrellacin aquestes mans<br />
i un dard esquinci el vel de les teves pors.<br />La dus penjada al coll i desplegues les teves ales.<br />
Has encès tots els llumeners del cel per aquest viatge<br />
i et sents lleuger, insubstancial, un Ícar omnipresent<br />
que ha robat un cor espurnejat de llàgrimes i el treu<br />
a ballar com balla el sol al voltant de la terra.<br />
Mentrestant l’Univers dorm, amb l’enorme cabellera<br />
plena d’estrelles que li fa de coixí sota el seu rostre<br />
que s’adorm, confiat, als teus braços.<o:p></o:p></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "georgia"; font-size: 10pt;"></span><br />
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA" style="font-family: "georgia";"><br />
<o:p></o:p></span></b></div>
Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9517154.post-1148805496296990202006-05-28T10:35:00.000+02:002007-09-01T16:16:19.347+02:00L'espera<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://photos1.blogger.com/blogger/2914/696/1600/Wayne%20waiting.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2914/696/400/Wayne%20waiting.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Georgia;font-size:10;" lang="CA" ><span style="font-weight: bold;font-size:85%;" >És ara que el cor, prudentment,<o:p></o:p><br />atura el seu batec i vol somniar.<o:p></o:p><br />Si pogués llargament mirar<o:p></o:p><br />la boirina groga que ve de l’horitzó i<o:p></o:p><br />que em parla de tu, dels teus besos futurs,<o:p></o:p><br />i ignorar que passat i present s’obren pas<o:p></o:p><br />a cops de colze, inoportuns, dient-me<o:p></o:p><br />que la felicitat i la passió envelleixen<o:p></o:p><br />els cors, irremeiablement. Si sentís<o:p></o:p><br />una veu que diu “sóc aquí”, pensaria<o:p></o:p><br />que un deliri trement s’ha apoderat<o:p></o:p><br />del meu cap, com un zumzeig d’abellots. <o:p></o:p><br />Ja tinc arrels als peus i a les mans,<o:p></o:p><br />i al voltant dels ulls un pic de certitud<o:p></o:p><br />un pèl primerenca, de massa espera.<o:p></o:p><br />Per això et demano ferventment<o:p></o:p><br />que no triguis a socorre’m. Només<o:p></o:p><br />et cal mirar el regust que tinc de tu<o:p></o:p><br />a la boca, ara torçada, esperant<o:p></o:p><br />l’alenada d’aire fresc que m’has de dur.</span><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Georgia;font-size:10;" lang="CA" ><o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Georgia;font-size:10;" lang="CA" ><o:p></o:p></span></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9517154.post-1148710641320727282006-05-27T08:14:00.000+02:002007-09-15T20:43:43.224+02:00Iseult<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://photos1.blogger.com/blogger/2914/696/1600/Iseult.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2914/696/400/Iseult.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Georgia;font-size:10;" lang="CA" ><span style="font-weight: bold;font-size:85%;" >No, el meu cor i jo no podem pagar amb llàgrimes<o:p></o:p><br />salvatges l’or viu de la teva bellesa, Iseult:<o:p></o:p><br />un somni polit per les aigües dels clars rierols.<o:p></o:p><br />Totes les coses que ara em meravellen, les sé per tu:<o:p></o:p><br />la mar tan clara emmirallada de lluna i de sol,<o:p></o:p><br />vells arbres que esbossen ombres per nous camins,<o:p></o:p><br />la flamarada de l’atzar que ens ho incendia tot,<o:p></o:p><br />una fiblada que ha vessat paraules d'un cor de cigne,<o:p></o:p><br />els senyals que he trobat a les mans deslliurades,<o:p></o:p><br />les perles d’ambre dels teus ulls que tinc tan a prop.<o:p></o:p><br />I uns versos que han embogit veient-nos sols al món.<o:p></o:p><br />D’ara endavant diré que la meva vida, Tristan,<o:p></o:p><br />tota la vida que em queda a les mans, és<span style=""> </span>de ficció.<o:p></o:p><br />Després de conèixer la mort i renéixer pel teu amor.</span><o:p></o:p></span></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9517154.post-1148623548750218252006-05-26T08:04:00.000+02:002007-09-01T16:17:38.120+02:00Miralls<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://photos1.blogger.com/blogger/2914/696/1600/rosada.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2914/696/400/rosada.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Georgia;font-size:10;" lang="CA" ><span style="font-weight: bold;font-size:85%;" >Si avui m’afiguro que una noia surt<o:p></o:p><br />a un carrer del meu temps reverdit,<o:p></o:p><br />confiant en aquell poder que reprèn<o:p></o:p><br />l’enyor pueril que tothora em socorre,<o:p></o:p><br />cruixits de moltes branques trencades,<o:p></o:p><br />ja comprens que dic que és més certa<o:p></o:p><br />que totes les que tenen ficat al cap<o:p></o:p><br />que hi ha noies meves, i són irreals,<o:p></o:p><br />salvaguardes dels meus dies oscats. <o:p></o:p><br />Callada, va fent d’aquest bestiolet<o:p></o:p><br />una persona ribotada d’ingratitud,<o:p></o:p><br />llimat d’arestes que no puguin demà<o:p></o:p><br />esgarrinxar el mirall on s’ha mirat.<o:p></o:p><br />Callat jo, procuro mantenir-me<o:p></o:p><br />en la ximpleria lírica de nedar<o:p></o:p><br />contracorrent, deixant que em miri<o:p></o:p><br />i jo mirant-la des dels meus anys,<o:p></o:p><br />amb un ull de guix i l’altre d’espera.</span><o:p></o:p></span></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9517154.post-1148308839347332482006-05-22T16:37:00.000+02:002007-09-01T16:18:40.578+02:00Gramàtica dels cossos<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://photos1.blogger.com/blogger/2914/696/1600/pair-of-nude-legs.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2914/696/400/pair-of-nude-legs.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /> <p style="font-weight: bold;font-family:georgia;" class="MsoNormal"><span style="font-size:85%;"><span lang="CA">La cadència teva de mots i malucs<br />em marca l’arsi i tesi exagerades<br />de la simfonia del cos. Elidim<br />del compàs l’ofec d’un nou desglaç<br />que ve a olorar el peu coriambe<br />i se’ns embulla pels nostres quartets,<br />talment uns pics de pell d’hivernada.<br />A la cesura, bevem lents el licor fort<br />dels versos <span style="font-style: italic;">on the rocks</span> que a la boca<br />ens fa branquejar viva la prosòdia.<br />A poc a poc s’innerven saons i rimes,<br />i ara no volem poc carnal el vers,<br />que els cossos no volen més poesia,<br />sinalefa fosa en l’encaix del ritme.<br />Abans no ens xuclés un nou clímax,<br />llisquem unisonants pel remolí<br />que ha desfermat el convuls quiasme,<br />paroxisme dels fluids exultants,<br />Una <span style="font-style: italic;">petite mort</span> ens omple de vida<br />i anuncia l’apòcope final.</span></span></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9517154.post-1148225588298589382006-05-21T17:31:00.000+02:002007-09-01T16:19:13.732+02:00Descobrir<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://photos1.blogger.com/blogger/2914/696/1600/Passionate.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2914/696/400/Passionate.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Georgia;font-size:10;" lang="CA" ><span style="font-weight: bold;font-size:85%;" >Oh, si hagués sabut<o:p></o:p><br />que m’esperaves!<o:p></o:p><br />Com m’hauria inventat<o:p></o:p><br />històries per explicar-te,<o:p></o:p><br />tots els detalls en brut<o:p></o:p><br />d’una vida que ha anat<o:p></o:p><br />fent pòsit per cellers buits,<o:p></o:p><br />cegues pors viscudes<o:p></o:p><br />que tu aixafes i et beus<o:p></o:p><br />d’un sol glop. Enderrocs<o:p></o:p><br />d’uns llavis que retroben<o:p></o:p><br />la teva sal esverada.<o:p></o:p><br />L’esme, l’ofega l’aigua<o:p></o:p><br />de les paraules que em pugen<o:p></o:p><br />fins a la gola i no sé dir-te.<o:p></o:p><br />I tu dius que sí a tot<o:p></o:p><br />fins que l’orgull se’n desprèn.<o:p></o:p><br />Que no en vols saber res?<o:p></o:p><br />Tan clars que em vénen<o:p></o:p><br />els mots, ara. Els justos<o:p></o:p><br />per dir-te que t’estimo.</span><o:p></o:p></span></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9517154.post-1148140446098981842006-05-20T17:51:00.000+02:002015-05-16T09:20:49.786+02:00A mitja tarda<a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2914/696/1600/mitja%20tarda.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2914/696/400/mitja%20tarda.jpg" style="cursor: pointer; float: left; margin: 0pt 10px 10px 0pt;" /></a><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia; font-size: 10;"><span style="font-size: 85%; font-weight: bold;">Deixa’m l’esperança,<o:p></o:p><br />avui quan te’n vagis,<o:p></o:p><br />que aquest sol que crema<o:p></o:p><br />a la mitja tarda dels anys,<o:p></o:p><br />inacabablement foll<o:p></o:p><br />i que es fingeix ocult,<o:p></o:p><br />em fa més usat i més cert.<o:p></o:p><br />Encara que entris demà<o:p></o:p><br />amb un desfici convuls<o:p></o:p><br />de platges i cossos i nits<o:p></o:p><br />per descobrir insensats,<o:p></o:p><br />de ponts per traspassar,<o:p></o:p><br />de lluny, no massa reals,<o:p></o:p><br />de mans que s’allarguen<o:p></o:p><br />i es troben i es toquen<o:p></o:p><br />i es rebolquen com cadells,<o:p></o:p><br />tremolosos instants nuats,<o:p></o:p><br />encara que em diguis<o:p></o:p><br />que és cert i que vindran<o:p></o:p><br />altres matins confiats,<o:p></o:p><br />encara que avui he après<o:p></o:p><br />que t’és fàcil de seduir,<o:p></o:p><br />sé prou bé que en aquesta<o:p></o:p><br />cambra no m’hi trobaré mai.<o:p></o:p><br />Darrera companya, no vulguis<o:p></o:p><br />veure, que ningú no vegi<o:p></o:p><br />la negror d’ésser sol al món.<o:p></o:p><br />Deixa’m l’esperança<o:p></o:p><br />de camins retorts, tan lents,<o:p></o:p><br />clars de llum sense sol,<o:p></o:p><br />l’únic que em sé meu<o:p></o:p><br />mentre buido aquest pou.</span><o:p></o:p></span></div>
<br />Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9517154.post-1147971212890551662006-05-18T18:50:00.000+02:002017-06-09T10:21:02.126+02:00Alhena<div class="MsoNormal" style="font-family: "georgia"; font-family: "georgia"; font-weight: bold;">
<a href="http://photos1.blogger.com/blogger/2914/696/1600/olivereta.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"></a><span style="font-size: 85%;"><span lang="CA" style="font-size: 10;">Fa vint anys, Alhena,<o:p></o:p><br />no tenies tant de sol als ulls,<o:p></o:p><br />de mar llisa i daurada.<o:p></o:p><br />El teu posat de roig atònit,<o:p></o:p><br />el color del crepuscle,<o:p></o:p><br />encara somniava la bondat<o:p></o:p><br />del recer d’un gest tendral<o:p></o:p><br />que et donés, benèvola,<o:p></o:p><br />l’ombra d’un núvol baix<o:p></o:p><br />de cendra d’olivera.<o:p></o:p><br />M’estremeixo dels dies passats,<o:p></o:p><br />les hores, els anys, els segles<o:p></o:p><br />i els ulls tan fixats al terra.<o:p></o:p><br />El teu nom celest és profund<o:p></o:p><br />i en pocs minuts ho capgira tot.<o:p></o:p><br />D’on et ve tanta tendresa?<o:p></o:p><br />No t’hi pensis i fem via,<o:p></o:p><br />avall pel camí de les tosques.<o:p></o:p><br />Ara passem-hi, pel darrer ofec,<o:p></o:p><br />i salvem esvorancs i desguassos<o:p></o:p><br />que buiden tot l’enyor de la nit.<o:p></o:p><br />Vigilem el llot rovellat<o:p></o:p><br />que s’arrapa al dur asfalt,<o:p></o:p><br />que no pugui recordar-nos<o:p></o:p><br />que els cossos ja no són sinó<o:p></o:p><br />porcellana trencadissa,<o:p></o:p><br />estridents flautes d’ivori,<o:p></o:p><br />mans que tremolen sense fred<o:p></o:p><br />pels racons més perduts de tu.<o:p></o:p><br />I és avui que em menes<o:p></o:p><br />al gorg profund i a la balma<o:p></o:p><br />maonada de matins irisats,<o:p></o:p><br />seduïda pels orgasmes<o:p></o:p><br />que em trituren els somnis<o:p></o:p><br />quan libo del teu cos nu,<o:p></o:p><br />insecte perdut en tèbia flor.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: "georgia"; font-family: "georgia"; font-weight: bold;">
<span style="font-size: 85%;"><span lang="CA" style="font-size: 10;"><o:p><br /></o:p></span></span></div>
<span style="font-size: 85%; font-weight: bold;"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYIIlLssxUgiQ6SvhjsXKQBxslRbiEWuZqbCWxoHpAWn-VN_e_Qn3ItL6jWkn3kmtQr_QRHgVp18mLYC5TqYkjjWPQHq6WvrThnGJKK4b_2Pni9iMv2R5lfXC9Az1pOGqzKxek/s1600/condormida.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="593" data-original-width="800" height="237" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYIIlLssxUgiQ6SvhjsXKQBxslRbiEWuZqbCWxoHpAWn-VN_e_Qn3ItL6jWkn3kmtQr_QRHgVp18mLYC5TqYkjjWPQHq6WvrThnGJKK4b_2Pni9iMv2R5lfXC9Az1pOGqzKxek/s320/condormida.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: 85%; font-weight: bold;"><br /> <iframe frameborder="0" height="40" scrolling="no" src="http://www.castpost.com/Lib/playm1.php?filename=Jovenivola.mp3&url=http://tretzevents.castpost.com/" style="font-family: georgia;" width="250"></iframe></span>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9517154.post-1146296487075279462006-04-29T09:39:00.000+02:002006-05-27T08:25:09.540+02:00Lluna de plata<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://photos1.blogger.com/blogger/2914/696/1600/lluna%20serena.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2914/696/400/lluna%20serena.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Georgia;font-size:10;" lang="CA" ><span style="font-weight: bold;font-size:85%;" ><span style="font-family:georgia;">Febrós i indolent he tornat</span><o:p style="font-family: georgia;"></o:p><br /><span style="font-family:georgia;">per veure’t la cara pigallada,</span><o:p style="font-family: georgia;"></o:p><br /><span style="font-family:georgia;">lluna de plata, sola al món</span><o:p style="font-family: georgia;"></o:p><br /><span style="font-family:georgia;">no podràs seguir-me el rastre,</span><o:p style="font-family: georgia;"></o:p><br /><span style="font-family:georgia;">argentera de la nit revinguda.</span><o:p style="font-family: georgia;"></o:p><br /><span style="font-family:georgia;">A l’hora foscant tentinejo.</span><o:p style="font-family: georgia;"></o:p><br /><span style="font-family:georgia;">Closca de cargol, vés oblidant</span><o:p style="font-family: georgia;"></o:p><br /><span style="font-family:georgia;">que ni estimada ni lluna tens.</span><o:p style="font-family: georgia;"></o:p><br /><span style="font-family:georgia;">Quan surti, li sabrà greu veure</span><o:p style="font-family: georgia;"></o:p><br /><span style="font-family:georgia;">que no l’has trobat aquesta nit.</span></span><o:p></o:p></span></p><br /> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Georgia;font-size:10;" lang="CA" ><span style="font-weight: bold;font-size:85%;" ><span style="font-family:georgia;"></span></span><o:p></o:p></span></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9517154.post-1146087653255546092006-04-26T23:37:00.000+02:002007-09-01T16:20:07.889+02:00La mar i el veler<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://photos1.blogger.com/blogger/2914/696/1600/Campo%20fiorito.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2914/696/400/Campo%20fiorito.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Georgia;font-size:10;" lang="CA" ><span style="font-weight: bold;font-size:85%;" >Et tinc a les mans i als ulls<o:p></o:p><br />i a tots els sentits de la pell,<o:p></o:p><br />com si fossis el primer i<o:p></o:p><br />l’últim llibre que mai he tingut.<o:p></o:p><br />Medito el que t’he de dir,<o:p></o:p><br />pensaments teixits al vol<o:p></o:p><br />de la llum crepuscular,<o:p></o:p><br />l’esplendor d’una dansa<o:p></o:p><br />que m’esperona la decrepitud<o:p></o:p><br />que no es rendeix encara.<o:p></o:p><br />Medito sobre el tema suprem<o:p></o:p><br />de la saviesa dels cos.<o:p></o:p><br />És bo que tos els amants<o:p></o:p><br />coneguin la distància que separa <o:p></o:p><br />la nit feréstega de la mort.<o:p></o:p><br />És bo que parlem i parlem de tot,<o:p></o:p><br />d’esquena a la claror de la tarda<o:p></o:p><br />i mirant la sensualitat de l’ombra,<o:p></o:p><br />quan a la nostra falda es gronxen<o:p></o:p><br />margarides i tes amb llimona.<o:p></o:p><br />Sota aquests cels safirins<o:p></o:p><br />vam estimar-nos i res no sabíem.<o:p></o:p><br />Viatger prudent per la riuada<o:p></o:p><br />dels versos, després de tant silenci,<o:p></o:p><br />ara em fuig la paraula nítida;<o:p></o:p><br />no trobo l’art i el do de les muses,<o:p></o:p><br />aquell cant dels còdols al trencant<o:p></o:p><br />de la riba de l’aigua cristal·lina,<o:p></o:p><br />per això deixo que parlin <a href="http://www.emboscall.com/taller/poemesrelats1/portada.htm">elles</a>.<o:p></o:p><br /><span style="font-style: italic;">A sea and sailing boat lost in the night.</span></span><o:p></o:p></span></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9517154.post-1145287060774618382006-04-17T17:04:00.000+02:002007-09-01T16:20:48.436+02:00Esbat<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://photos1.blogger.com/blogger/2914/696/1600/La-Mancha.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2914/696/400/La-Mancha.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; font-weight: bold;"><span style="font-size:85%;"><span style=";font-family:Georgia;font-size:10;" lang="CA" ><span style="font-weight: bold;font-family:georgia;font-size:100%;" >Estimo el silenci,<o:p></o:p><br />aquell trobar-me nu<o:p></o:p><br />que no m’és estrany.<o:p></o:p><br />Ell res no em demana.<o:p></o:p><br />Les paraules redundants<o:p></o:p><br />suplanten sentiments.<o:p></o:p><br />Estimo les hores perdudes<o:p></o:p><br />en els colors d’aquest mar,<o:p></o:p><br />finestres esbatanades<o:p></o:p><br />als horitzons llunyans<o:p></o:p><br />que m’apropen els ulls,<o:p></o:p><br />vida que giravolta al vent.<o:p></o:p><br />Ell m’ha permès esbatre<o:p></o:p><br />un mòrbid pensament<o:p></o:p><br />enquistat a l’ala de plom.<o:p></o:p><br />Ara podria volar, i volar<o:p></o:p><br />em fa por vertiginosa.<o:p></o:p><br />Sempre torno vora teu.<o:p></o:p><br />Per sobre de tot, ja saps<o:p></o:p><br />que qui estimo és a tu.</span><o:p></o:p></span></span></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9517154.post-1144069790660234812006-04-03T15:05:00.000+02:002006-04-03T18:17:25.170+02:00Demà<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://photos1.blogger.com/blogger/2914/696/1600/nosaltres.0.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2914/696/400/nosaltres.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Georgia;font-size:10;" lang="CA" ><span style="font-weight: bold;font-size:85%;" >No, no t’ha d’espantar res,<o:p></o:p><br />ni ara ni mai serem covards.<o:p></o:p><br />Diguem-nos-ho tot avui,<o:p></o:p><br />per si demà no tenim veu,<o:p></o:p><br />per si de cas s’ha fet fosc<o:p></o:p><br />a mitja tarda i ja no et veig.<o:p></o:p><br />Em somrius des del crepuscle<o:p></o:p><br />i jo t’escolto, perdut en la nit<o:p></o:p><br />que s’apropa i ens devora.<o:p></o:p><br />Tu em dius que serà estrellada.<o:p></o:p><br />Guardaré cada paraula teva<o:p></o:p><br />per no oblidar els teus dies<o:p></o:p><br />dins meu, els teus ulls,<o:p></o:p><br />tranquil silenci on t’esperaré,<o:p></o:p><br />il·luminant el teu demà.<o:p></o:p><br />Ja han passat trenta-cinc anys.</span><o:p></o:p></span></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9517154.post-1143301853299641772006-03-25T16:47:00.000+01:002006-03-25T16:53:09.726+01:00Alatrencat<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://photos1.blogger.com/blogger/2914/696/1600/bandada.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://photos1.blogger.com/blogger/2914/696/400/bandada.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><div style="text-align: left;"><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /> <p class="MsoNormal"><span style=";font-family:Georgia;font-size:10;" lang="CA" ><span style="font-weight: bold; font-family: georgia;font-size:85%;" >M’explico a mi mateix,</span><span style="font-size:85%;"><o:p style="font-weight: bold; font-family: georgia;"></o:p><br /> </span> <span style="font-weight: bold; font-family: georgia;font-size:85%;" >en blanc i negre, la història</span><span style="font-size:85%;"><o:p style="font-weight: bold; font-family: georgia;"></o:p><br /> </span> <span style="font-weight: bold; font-family: georgia;font-size:85%;" >d’alabaixa, brisa de l’instant</span><span style="font-size:85%;"><o:p style="font-weight: bold; font-family: georgia;"></o:p><br /> </span> <span style="font-weight: bold; font-family: georgia;font-size:85%;" >que oroneja de sud a nord.</span><span style="font-size:85%;"><o:p style="font-weight: bold; font-family: georgia;"></o:p><br /> </span> <span style="font-weight: bold; font-family: georgia;font-size:85%;" >Mentre, en el cantó llòbrec</span><span style="font-size:85%;"><o:p style="font-weight: bold; font-family: georgia;"></o:p><br /> </span> <span style="font-weight: bold; font-family: georgia;font-size:85%;" >d’aquest mar, la melodia</span><span style="font-size:85%;"><o:p style="font-weight: bold; font-family: georgia;"></o:p><br /> </span> <span style="font-weight: bold; font-family: georgia;font-size:85%;" >del sol a cada albada</span><span style="font-size:85%;"><o:p style="font-weight: bold; font-family: georgia;"></o:p><br /> </span> <span style="font-weight: bold; font-family: georgia;font-size:85%;" >encén la passió pel vol,</span><span style="font-size:85%;"><o:p style="font-weight: bold; font-family: georgia;"></o:p><br /> </span> <span style="font-weight: bold; font-family: georgia;font-size:85%;" >swing que els ulls segueixen</span><span style="font-size:85%;"><o:p style="font-weight: bold; font-family: georgia;"></o:p><br /> </span> <span style="font-weight: bold; font-family: georgia;font-size:85%;" >pels crits d’orenetes al vent.</span><span style="font-size:85%;"><o:p style="font-weight: bold; font-family: georgia;"></o:p><br /> </span> <span style="font-weight: bold; font-family: georgia;font-size:85%;" >Aixeca el vol, matí alatrencat,</span><span style="font-size:85%;"><o:p style="font-weight: bold; font-family: georgia;"></o:p><br /> </span> <span style="font-weight: bold; font-family: georgia;font-size:85%;" >que a façanes i interiors</span><span style="font-size:85%;"><o:p style="font-weight: bold; font-family: georgia;"></o:p><br /> </span> <span style="font-weight: bold; font-family: georgia;font-size:85%;" >s’hi reflecteixin els colors</span><span style="font-size:85%;"><o:p style="font-weight: bold; font-family: georgia;"></o:p><br /> </span> <span style="font-weight: bold; font-family: georgia;font-size:85%;" >de la nova primavera.</span><span style="font-size:85%;"><o:p style="font-weight: bold; font-family: georgia;"></o:p><br /> </span> <span style="font-weight: bold; font-family: georgia;font-size:85%;" >De fang faré el niu sota els</span><span style="font-size:85%;"><o:p style="font-weight: bold; font-family: georgia;"></o:p><br /> </span> <span style="font-weight: bold; font-family: georgia;font-size:85%;" >balustres del teu balcó.</span><o:p></o:p></span></p> </div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9517154.post-1142077900941774442006-03-11T12:51:00.000+01:002006-03-11T12:53:49.636+01:00Absent<a href="http://photos1.blogger.com/hello/261/2635/640/collage.jpg"><img style="BORDER-RIGHT: #000000 1px solid; BORDER-TOP: #000000 1px solid; MARGIN: 2px; BORDER-LEFT: #000000 1px solid; BORDER-BOTTOM: #000000 1px solid" src="http://photos1.blogger.com/hello/261/2635/320/collage.jpg" border="0" /></a><br /><br /><span style="font-family:georgia;font-size:85%;"><strong>El vent cessa tot d’una<br />i aixeco els vels d’horitzons<br />d’un nou dia, nascut pròfug,<br />després del triomfal silenci<br />d’una nit que ha pesat llunes<br />enormes, cors trossejats<br />com velles rodes de molí.<br />El conec, sí, aquest núvol baix<br />de vol oblic que vitrifica<br />l’aire que respiro per tu,<br />enclusa òrfena de martell,<br />tot devastat per la represa<br />dels lladrucs a la lluna.<br />El vull, sí, el sadollament<br />sense melodia d’aigua<br />del frec de les dues boques.<br />Ets en l’aire tu que voles;<br />voles i giravoltes i sures<br />i entres i t’esllavisses<br />al país de l’altra banda.<br />Dia i nit es fan espera.<br />Com més anem, més se<br />m’infecten les paraules de tu,<br />tot i saber-te absent.<br /></strong></span>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9517154.post-1141573030405420962006-03-05T16:37:00.000+01:002007-09-01T16:21:21.761+02:00Nom propi<a href="http://photos1.blogger.com/hello/261/2635/640/Le%20Vent.jpg"><img style="border: 1px solid rgb(0, 0, 0); margin: 2px;" src="http://photos1.blogger.com/hello/261/2635/320/Le%20Vent.jpg" border="0" /></a><br /><br /><span style=";font-family:georgia;font-size:85%;" ><strong>Calla, vent! No et queixis més,<br />passavolant iracund,<br />que d’allà del puig tramunten<br />els ulls bruns d’una noia<br />que no diu el seu nom.<br />Fa camí pel fervent llevant,<br />pel ramell d’un paraigües<br />vermell ple de cintes,<br />de bracet –i és molt maca-<br />amb la llum matinal que sura<br />per entremig les gerberes.<br />Com que no tinc per viure,<br />no diré res. Si de cas, un dia,<br />quan parli, direm que l’estimem.<br /></strong></span>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9517154.post-1141239078132100862006-03-01T19:51:00.000+01:002006-03-01T19:52:16.970+01:00Enteniment<a href="http://photos1.blogger.com/hello/261/2635/640/snow.jpg"><img style="BORDER-RIGHT: #000000 1px solid; BORDER-TOP: #000000 1px solid; MARGIN: 2px; BORDER-LEFT: #000000 1px solid; BORDER-BOTTOM: #000000 1px solid" src="http://photos1.blogger.com/hello/261/2635/320/snow.jpg" border="0" /></a><br /><br /><span style="font-family:georgia;font-size:85%;"><strong>A les orelles, xiscles de flautes ardents,<br />i del nord –més gris que els teus ulls-<br />un núvol fosc, amb rostre de borreu,<br />arrossega un garbuix de mots sofrents.<br /><br />Les hores passen, com tisanes amargues,<br />amb una lentitud que fa mal.<br />I des del balcó estant un floc de neu,<br />carregat de certitud, em forada el seny.<br /> </strong></span>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9517154.post-1140611114525570362006-02-22T13:25:00.000+01:002006-02-22T18:23:56.206+01:00Revival<a href="http://photos1.blogger.com/hello/261/2635/640/mask.0.jpg"><img style="border: 1px solid rgb(0, 0, 0); margin: 2px;" src="http://photos1.blogger.com/hello/261/2635/320/mask.0.jpg" border="0" /></a><br /><br /><span style=";font-family:georgia;font-size:85%;" ><strong>Màscara de febrer, per què m’acuites?<br />Per a tu sóc aprehensible i alhora irreal.<br />No em cal la ubiqüitat per no deixar-me<br />atrapar per les teves subtils teranyines.<br />Tu, dona de blanc, segadora d’espigues<br />que s’inclinen al vent com els trèmols,<br />el teu ull no arriba a traçar la frontera<br />entre el tirànic hivern i la meva llibertat.<br />Per a mi els udols del vent són un cant.<br />¿Per a qui? ¿Per a què? La impaciència<br />no em deixa desxifrar amb lucidesa<br />els escarabeus que pel matí lluen al sol,<br />sortilegi que m’empara de ser un esclau.<br />La llibertat arriba despullada, llançant<br />flors als meus peus i jo marxant amb ella,<br />tutejant el cel que m’ha vist llegir-te poemes.<br />Condemnat, en aquest segle, a persecució,<br />cantaré encara molt de temps els salms<br />que puguin ressonar aguts en el bronze<br />del meu calze. Ara que me’n vaig a poc a poc<br />al país del silenci, aquests sembrats d’or<br />que trepitjo rumien un adéu dins la boira.<br />He estat feliç de viure amb tu i oblidar<br />que no hi ha retorn al món antic nostre.<br /></strong></span>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9517154.post-1139849565971713832006-02-13T17:52:00.000+01:002007-09-01T16:10:04.268+02:00Temps fugit<a href="http://photos1.blogger.com/hello/261/2635/640/almadrava.0.jpg"><img style="border: 1px solid rgb(0, 0, 0); margin: 2px;" src="http://photos1.blogger.com/hello/261/2635/320/almadrava.0.jpg" border="0" /></a><br /><br /><span style=";font-family:georgia;font-size:85%;" >Ho veus? Tot és net per les altes ribes.<br />Hem endreçat els records i ja no queda<br />res d'aquelles teves rialles que omplien<br />de jocs l'arena, cada cop més solitària.<br />Porto a les mans les restes de les carícies<br />d’ahir per si les vols tornar a veure: clots<br />reblerts d’engrunes petitones i brutes<br />entronitzades al cor de la vida viscuda.<br />No pateixis si al meu coll ja no s’hi agafen<br />dones d’ulls aigualits i mirada salobre,<br />és una càrrega que arrossego per la vida<br />apropant-me a milers de cares boniques.<br />No temis que caigui en cap infidelitat:<br />mil vegades lluirà el sol en aquest cel<br />gris senil abans que jo no t’hagi oblidat.<br />Però també aleshores, quan cada gra<br />d’aquesta sorra em retorni el teu nom,<br />planarà pel cel altívol la veu d’una gavià<br />que recordarà els silencis passats.<br />Els infants tornaran a ser feliços<br />i sentiràs els seus crits que es barregen<br />amb els nostres crits enterrats, xiscles<br />que aplega el vent en un munt inútil,<br />avui ja no ens crema sota el cos nu<br />cap estiu que sigui nostre i plausible.<br />Has volgut tornar, i ara se’t bada<br />una magrana d’enyor a les mans.<br />Deu anys ni cent no cauteritzen pous.<br />He estimat massa. Plànyer qui?<br />Si en aquest món tothom hi és de pas!<br />No em dolen aquests horitzons tristos,<br />no em dolen els anys gastats. Només<br />em dol que la teva platja, avui, és buida.<br /></span>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9517154.post-1137539312165382032006-01-18T00:08:00.000+01:002015-05-16T09:21:42.236+02:00Nits de pluja<a href="http://photos1.blogger.com/hello/261/2635/640/no-rain.jpg"><img border="0" src="http://photos1.blogger.com/hello/261/2635/320/no-rain.jpg" style="border: 1px solid rgb(0, 0, 0); margin: 2px;" /></a><br />
<br />
<span style="font-family: georgia; font-size: 85%;"><b>Plou, i les nits s’asseuen a terra<br />(al terra del parquet crepuscular)<br />per jugar amb el xiscle del silenci.<br />He tornat a caure davant teu<br />i no m’has fet cas. Com si vols córrer!<br />Reconec, pel teu rostre, un matí blanc<br />que la boira ha estès permanentment<br />damunt els finestrals amb urpes.<br />Fa olor d’acàcies, el teu posat,<br />i les finestres altes estan obertes<br />de bat a bat. Un fosc vapor de bany<br />s’enfila (que esplèndida estàs!)<br />inofensiu pel pic dels teus ulls.<br />Plou. Se m’apareix un somni:<br />els nens fastiguegen les matrones<br />i una espelma està encesa. Somio:<br />sóc un nen, i d’entre els nens m’han<br />agafat i m’han lliurat als teus braços.<br />¿Però què dius? Sona el crit del vent<br />i em desperto. Una curta espelma<br />està encesa i jugo amb l’insomni.<br />Vetllo i les nits tranuiten amb mi.</b></span><br />
<br />Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9517154.post-1136393255857640642006-01-04T17:47:00.000+01:002015-05-16T09:18:49.589+02:00Ulls d'ombres<a href="http://photos1.blogger.com/hello/261/2635/640/Lucia.jpg"><img border="0" src="http://photos1.blogger.com/hello/261/2635/320/Lucia.jpg" style="border-bottom: #000000 1px solid; border-left: #000000 1px solid; border-right: #000000 1px solid; border-top: #000000 1px solid; margin: 2px;" /></a><br />
<br />
<span style="font-family: georgia; font-size: 85%;"><b>No t’he tingut i t’estimo.<br />Perdona’m el que ara et dic,<br />si uns llavis que no coneixes<br />només saben parlar de tu.<br />No et tindré mai als braços,<br />amor, sé que no ets per a mi.<br />Submises ombres xineses<br />guarden la meva solitud,<br />elles i la teva fragància<br />descansen en el meu coixí.<br />Ara, totes juntes, ballen<br />amb la cabellera a l’aire<br />el vindrà o no vindrà,<br />després voldran fugir.<br />Per les pestanyes canoses<br />cauen llàgrimes blanques<br />de totes les canonades<br />que vénen dels teus camins.<br />I pels tèrbols rierols corren<br />xuclant un sol mot, tendre<br />suau i nu. Amor, vine que<br />de gel i gebre les mans tinc.<br />Aquestes mans cansades<br />he après a tenir-les buides<br />de qualsevol carícia teva,<br />saps que no passaran d’abril.<br />Durant el martiri nocturn<br />has vingut per dir-me adéu,<br />només demano el teu perdo.<br />Perdona’m el que ara et dic:<br />No t’he tingut i t’estimo.</b></span><br />
<span style="font-family: georgia; font-size: 85%;"><b><br /></b></span>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9517154.post-1136302028140462542006-01-03T16:27:00.000+01:002006-05-31T09:58:27.393+02:00T'abraço<a href="http://photos1.blogger.com/hello/261/2635/640/amber.jpg"><img style="border: 1px solid rgb(0, 0, 0); margin: 2px;" src="http://photos1.blogger.com/hello/261/2635/320/amber.jpg" border="0" /></a><br /><br /><span style=";font-family:georgia;font-size:85%;" ><strong>Passo l’hivern sol, caminant pel fred.<br />Entro, i passo les nits als teus braços.<br />De dia tu no em veus, i són un infern<br />totes les hores que al carrer m’espero<br />que arribin els teus nocturns passos.<br />M’agrada veure com dolceja la llum<br />dels fanals pels carrerons encesos,<br />i t’escric a les seves parets els versos<br />sense preu que un cretí malgastarà.<br />Ara ja puc obrir els ulls, assossegats<br />per l’ungüent salvatge dels teus besos.<br />Te’n burles? El meu jo em queda estret<br />dintre d’un vell jaqué de pallasso.<br />Digui! Qui parla? Estic magníficament<br />malalt. Nena, tinc el cor incendiat<br />i ara salta d’un bordell en flames.<br />El carrer flaireja pudor de cremat.<br />No tireu aigua! Només amb carícies<br />ella apagarà el meu cor en flames.<br /></strong></span>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9517154.post-1136132743007339412006-01-01T17:25:00.000+01:002015-05-16T09:17:53.568+02:00Sentint-te<a href="http://photos1.blogger.com/hello/261/2635/640/fireworks.jpg"><img border="0" src="http://photos1.blogger.com/hello/261/2635/320/fireworks.jpg" style="border-bottom: #000000 1px solid; border-left: #000000 1px solid; border-right: #000000 1px solid; border-top: #000000 1px solid; margin: 2px;" /></a><br />
<br />
<span style="font-family: georgia; font-size: 85%;"><b>Et duré a sobre<br />i no em rentaré mai més:<br />no vull perdre la fragància<br />que has deixat damunt meu.<br />L’arquet dels teus dits<br />ha traçat mapes concrets,<br />descobrint tots els secrets<br />que guardava per a tu,<br />només per a tu i ningú més.<br />Aquesta nit has resseguit<br />tots els camins possibles<br />i has omplert de rastres,<br />del tot inesborrables,<br />cada solc de la meva pell.</b></span><br />
<br />Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9517154.post-1135619080468036062005-12-26T18:44:00.000+01:002006-05-31T09:57:49.426+02:00Bulevard dels somnis<a href="http://photos1.blogger.com/hello/261/2635/640/eye.jpg"><img style="border: 1px solid rgb(0, 0, 0); margin: 2px;" src="http://photos1.blogger.com/hello/261/2635/320/eye.jpg" border="0" /></a><br /><br /><span style=";font-family:georgia;font-size:85%;" ><strong>No puc tornar enrere<br />perquè la vida m’empeny<br />darrere un somni estroncat<br />per l'aguda flauta de la nit.<br />Un raig esbiaixat de color safrà<br />entra fins al fons dels teus ulls.<br />Els somnis, van l’un darrere l’altre<br />acompanyant les meves despulles<br />i jo vaig per la minsa albereda<br />fins al bosc roig de gingebre.<br />Amoroseix-me l’amarguesa<br />amb la darrera carícia d’una dona.<br />Què n’he de fer, de tu?<br />Què en faré ara, de mi?<br />No diguis mai " No puc més".<br />No puc més i aquí em quedo.<br /></strong></span><br /><iframe src="http://www.castpost.com/Lib/playm1.php?filename=%5B1135621118%5D%2005%20-%20Boulevard%20of%20Broken%20Dreams.mp3&url=http://camenablog.castpost.com/" frameborder="0" height="40" scrolling="no" width="250"></iframe>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9517154.post-1134408735332736832005-12-12T18:32:00.000+01:002015-05-16T09:23:14.551+02:00Allò que mai no et diré<a href="http://photos1.blogger.com/hello/261/2635/640/Rocking%20Chair.jpg"><img border="0" src="http://photos1.blogger.com/hello/261/2635/320/Rocking%20Chair.jpg" style="border-bottom: #000000 1px solid; border-left: #000000 1px solid; border-right: #000000 1px solid; border-top: #000000 1px solid; margin: 2px;" /></a><br />
<br />
<span style="font-family: georgia; font-size: 85%;"><b>Lluito contra el temps<br />i no puc dir tot el que voldria<br />als qui estimo, sobretot a tu,<br />que mai no et mous del meu costat<br />i sempre tens un ull posat en mi.<br />Alguna cosa amagada em fereix<br />i ja no puc estar trista o contenta<br />ni plorar damunt la meva falda:<br />he oblidat on he perdut les llàgrimes.<br />Voldria tornar a palpar-me el cos,<br />moure els dits i les mans i no puc,<br />he de confiar en tu, fins i tot en la foscor,<br />fins i tot ara que estic caient.<br />He deixat enrere la mimosa del jardí<br />i els geranis vermells pujant les escales<br />de l’estança on m’esperen al final del dia.<br />¿M’hauré de consumir en pensaments<br />tristos per tot el que se m’ha escapat?<br />¿Això és tot el que em queda per viure?<br />Intento en va recordar els moments<br />de tendresa que vam compartir.<br />Algú me’ls ha robat. La boira, insidiosa,<br />que me’ls va prenent de manera lenta.<br />Totes les coses que sento i no entenc...<br />El telèfon torna a sonar i algú l’agafa.<br />L’amor sempre guanya -repeteixes tu-<br />i em somrius, ulls tristos. És clar que guanya!<br />Sense amor estem perduts, som ocells<br />amb les ales trencades i ja no podem volar.<br />Sense tu, no estic segura de poder sobreviure.<br />Igualment em vindrien a visitar, fills, amics,<br />però no seria el mateix si no tingués algú<br />que sé que després no marxarà i que em vigila<br />sempre. Això és una part del que representes tu,<br />no només l’amor que rebo, sinó també la seguretat<br />que hi ha algú que en tot moment em protegeix.<br />Sento la delicada carícia de la teva barba<br />fregant-me la cara com un rostoll ple d’anys.<br />Agafa’m la mà. Pren-me-la entre les teves,<br />que vull sentir els teus dits entre els meus dits<br />i notar la tebior del cor que se’t traspua als ulls.<br />I després porta’m de nou a passejar pel passat,<br />quan érem infants i em vas dir vergonyós<br />que m’estimaves més que cap altre<br />i que mai a ningú més no estimaries.<br />Tot això, i més coses, avui voldria dir-te<br />i sé que mai no podré. Tu ja ho saps,<br />i em comprens sense que calgui dir res,<br />perquè cap surt no abolirà la manera<br />que tenim d'estimar-nos, sense paraules,<br />i ara el nostre amor serà així per sempre.<br /></b></span><span style="font-family: georgia; font-size: 85%;"><b><br /> </b></span>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9517154.post-1133818420407365962005-12-05T22:33:00.000+01:002013-04-18T13:08:16.598+02:00Gota salada<a href="http://photos1.blogger.com/hello/261/2635/640/tear.jpg"><img border="0" src="http://photos1.blogger.com/hello/261/2635/320/tear.jpg" style="border-bottom: #000000 1px solid; border-left: #000000 1px solid; border-right: #000000 1px solid; border-top: #000000 1px solid; margin: 2px;" /></a><br />
<br />
<span style="font-family: georgia; font-size: 85%;"><b>Un trenc humit<br />em parteix la cara:<br />aquella gota despenjada<br />de les finestres de l’ànima<br />em rodola avall,<br />li has ensenyat tu<br />el camí per on anar-se’n.<br />El que més temo,<br />és que després d’aquesta<br />en vindrà una altra.<br />Fins quedar-me buit<br />de carícies i paraules.<br />¿Per què em deixes la vida<br />si m’has pres l’esperança?</b></span>Unknownnoreply@blogger.com