M’has donat les ales
per volar fins al teu cor.
Et duré tota sempre
voletejant dins meu.
Seré el sol ixent
que durà alegria
a les teves rialles
i llum per als teus ulls.
Et portaré als braços,
volant enllà del mar,
perquè les albades
et siguin permanents.
Tindràs suau marinada
que refresqui submisa
les teves parpelles
les nits ardents d’estiu.
I al cru hivern trobaràs
un caliu dins el pit
que et durà escalfor
si t’enyores de mi.
Quan sentis defallior
i et sigui hostil la nit,
em trobaràs vora teu
agombolant-te el desig.
R.A.
