A les orelles, xiscles de flautes ardents,
i del nord –més gris que els teus ulls-
un núvol fosc, amb rostre de borreu,
arrossega un garbuix de mots sofrents.
Les hores passen, com tisanes amargues,
amb una lentitud que fa mal.
I des del balcó estant un floc de neu,
carregat de certitud, em forada el seny.
