És perquè veig renéixer per tot la vida
que m’agraden les margarides al camp.
Si prenc per a tu una flor a la tarda,
és que del temps vull capgirar les mans.
Voldria poder traduir aquesta espera,
massa fosca per saber on ets i a on vas.
El matí contralt canta a ran la finestra
i jo ribotejo al teu costat la meva vida
mentre esmicolo les hores ennuegat.
Arriben els que faran tòrcer la roda
escollits per sis monedes de deu rals.
La trompeta sona a la sala de la llei.
Els advocats fan els comptes dels guanys.
L'espectacle congrega a joves i vells.
La teva vida és venuda com civada
presa de malura en pública subhasta,
i les senyories capcinegen als escons
borratxos dispensadors de vida o mort.
Quan tothom hagi oblidat com et deies,
em veuràs sol al camp de les gerberes
retrobant-te dins el somrís de les flors.
(A la Theresa Marie Schindler)
R.A.
