Aquest metròman que es ratlla no vol callar.
Mira el gran foll desmenjat com rebutja
la muntanya de talents que l’acotxa.
Un altre premi exagerat. Un altre
poeta se’ns mor cregut que la seva obra
no perirà mai més, no s’escolarà
com la sang que es podreix. Mira’t nu,
llença precs als núvols, libèrrim, dreça’t,
reputa’t tu i el teu últim bri de llibertat.
R.A.
