Saps que el cor et somnia
el crepuscle matinal,
i el tors nu que t’acollia
fressat de natura teva.
Tebi el perfum encara
de corol·la oscil·lant,
trèmula flor valvada
vasta increïblement.
Trenes records de llavis ardents
que ressegueixen pell confusa,
fruita xopa que mossego insolent
i es torna a cloure intacta.
R.A.
