22 de des. 2004

L'altra




La passió que un dia vam creure real
algú se’ns la menjat. Com una flor,
debades oberta, tot just iniciada.
Vaig tenir a les mans aquella teva
finor i no puc oblidar-ne el perfum.
Tant insistent retorna, com retornen
els pous de glaç d’aquest hivern espès
de llum, plumbi desguàs de foneria.
Se’ns l’ha menjat. Bevem licors forts!
vidres líquids. Estòlids cridem l’oblit!
Prometem-nos que mai més no tornarem
a aquella casa i a les nits que van fugir,
massa anguniades de veure’m convertit
en un alè esbravat sense vida ni pena.
Una cigarreta va fent cendra, amb por
de no saber a temps qui som i què volem.
Si un dia em trobes amb l’altra, ens direm:

va ser un somni. Només un bonic somni.