24 de gen. 2005

L'instint




No, no tornaré demà. El rebuig
és més consistent que el comiat.
Tot està clar. L' instint insisteix:
“Fes un pas més, i torna-hi”
L’instint, vell seductor llepaire,
se’m fa insuportable caminant
pel verge canyís d’arbres quan
el migdia mira a les teulades.
Devorant els núvols, s’engrogueix
la sorra que aguanta les dàlies,
i una ombra sura, sense celles,
devorant el turment que creix.
Et duré tota, de cap a peus,
et duré tota i et sabré de memòria,
i t’assajaré, deambulant
amb tu per la foscor més fosca.