10 de febr. 2005

Bulevard dels somnis perduts




No puc separar-me de la teva ombra
i la mar em duu de lluny les coses
que de tu imagino, i jo les cullo.
Tot febrer està fet per esperar-te.
Busco uns ulls mullats, fora de la nit,
on dorm la ciutat de teulades urpades,
que em diguin on són els somnis ferits.
M’embolcalla tot el que ara se m’obre,
tot el que descobreixo fosca endins,
la boira espessa i cent campanes
de veu trencada que parlen per mi.
Camino al llarg del carrer de la pena.
¿Què passa que m’he perdut? Si conec
el cruel insomni com la meva casa,
i aquesta lluna de passions i destins
que es gronxa tolida damunt l’aigua.
Lleuger, el teu nom, amb un bes als ulls
de cadascun dels finestrals il·luminats,
m’acompanya per aquest carrer buit:
el bulevard dels meus somnis perduts.