1 d’abr. 2005

Flor de neu




Han cegat els meus ulls les cendres
d’aquell foc que creus s’ha extingit.
El món que ens queda, per un moment,
sembla buit, cec, amb ales transparents.
A la teva casa la neu menuda,
i el vent a la cara desfent camins.
Tanca el balcó, nit, que vol entrar
una lluna de llauna platejada!
No li diguis qui t’ha fet patir,
quan pinti records a la cambra
i les ombres semblin envellir.
Hi haurà matins de sol benigne,
neu en flor i papallona a l’aire.
Amb l’aroma del matí, el somni
es gronxa en la mirada infinita.
Pensament que neixes. Edelweiss.

R.A.