5 de des. 2005

Gota salada



Un trenc humit
em parteix la cara:
aquella gota despenjada
de les finestres de l’ànima
em rodola avall,
li has ensenyat tu
el camí per on anar-se’n.
El que més temo,
és que després d’aquesta
en vindrà una altra.
Fins quedar-me buit
de carícies i paraules.
¿Per què em deixes la vida
si m’has pres l’esperança?