4 d’ag. 2005

Incorpori



Un mirall mal argentat fet trossos
diu que despert és quan faig pena:
Escrius per no sentir un mal fred
que cruel et rossega tots els ossos
.”
Ves a saber com, quan em desperto,
se m’entalpen al cap uns mals versos,
dalt les golfes de l’enteniment,
i uns ganyotegen i cap no ment:
“He somniat que et somniava
i en despertar d’un dels somnis
he vist febrosenc que més endins
t’havies trenat tu amb mi encara.”