26 de maig 2005

Melissa




Insecte càndid atrapat a la mel,
els teus sucs vaginals em beure tots.
Per què vull tisanes de tarongina
si saps que no puc oblidar el teu perfum?
El teu entrecuix moll m’ha engolit.
Diràs que m’has lliurat natura teva
i sóc jo que, indecent, he penetrat en tu.
Tant m’has lligat, que ara no puc
abandonar-me al plaer en cap altra flor.
Em redreço debades en inútil esforç;
l’últim estrip serà dir-te: “Menja’m!
Fes via. Que morir dins teu és un goig.”

R.A.