26 de maig 2005

Melissa




Insecte càndid atrapat a la mel,
els teus sucs vaginals em beure tots.
Per què vull tisanes de tarongina
si saps que no puc oblidar el teu perfum?
El teu entrecuix moll m’ha engolit.
Diràs que m’has lliurat natura teva
i sóc jo que, indecent, he penetrat en tu.
Tant m’has lligat, que ara no puc
abandonar-me al plaer en cap altra flor.
Em redreço debades en inútil esforç;
l’últim estrip serà dir-te: “Menja’m!
Fes via. Que morir dins teu és un goig.”

R.A.

25 de maig 2005

Mentides




Avui t’he fet patir. Ho sé.
Dir-te: no ets per a mi, és dur.
T’estimes més les mentides?
Has de saber que sóc fum,
que tinc les ales trencades
i no puc volar allà on vull.
Sóc impossible d’abraçar,
per més que ho vulguis tu.
Em reté un nus de vertigen
arrelat al fons dels ulls,
que el somriure em pren
i no em deixa veure la llum.
Creus que és massa cruel
dir-te que no sóc per a tu?

R.A.

23 de maig 2005

Lluna de maig




Avui fas el ple, com fa nou anys.
Com aquella infausta nit de maig
que no puc treure’m del pensament.
Poruc, faig llum per racons perduts
d’aquesta memòria mal endreçada.
Trobo mots que ja t’he dit altres cops
i els espolso per ensenyar-te’ls de nou:
Recordo les nits d’abraçades furtives,
al jardí solitari, ajaçats sota la celístia
il·luminada per milions de puntets.
Llavors, jo bufava suaument el teus
cabells rinxolats con si fossin delicades
plomes en la foscor. Tu em murmuraves
amb un lleu sospir: “Espera una mica,
mira els estels com s’arrauleixen
cap a la lluna aquesta nit.”
Ara ja no et miro, sé que m’has traït.
Envejosa del nostre deliri, una nit
que feies el ple, vas endur-te-la volant
cap a un món llunyà i desconegut.
T’he maleït mil cops i amargament
et pregunto: On és ella? On te l’has endut
cruel fetillera, robadora d’amors?

R.A.

18 de maig 2005

Capità Flint




No em molesteu,
per l’amor de Déu!
Jo no vull ser diferent de com sóc.
Que potser em voleu assenyat,
domesticable i sense caires vius?
Si tornés a néixer, ser mansuet
i agradable no em costaria gens.
Mig estripat i acabat del tot
no em canviareu, mal que us pesi!
Per què he de riure, si no vull?
De ganyotes estrafolàries
i papers de l’auca no en sé fer.
Deixeu-me estar tranquil!
Ah, quina pruïja de treure’m
del meu voluntari retir!

Captain Flint

14 de maig 2005

L'Aplec




Fremeix l’aire subtil
fet encaix perenne,
imperceptible veu
que et reclama, i diu:
“vull que em siguis tornada”.
Lluïssors de notes,
flèbil veu de tenora,
encant de la cobla
que a tu et canta.
Ritme dolç de passes,
cames incomptables,
figures tremoloses
sense mirar em miren,
i me’n sedueixen moltes
de sensuals i fines.
Van i vénen com ones,
s’arrissen embravides,
si sóc insolent, es torben.
I ara que he destriat
d’entre tantes les teves,
les més estimades,
fremeix més fort l’aire,
de sobte, excitat i subtil.

R.A.

11 de maig 2005

Camins




Tant de temps esperant-te,
i avui m’has somrigut:
amarant la terra erma
-la que vas abandonar
pudorosa dels desglaços-,
com una pluja d’estiu.
Tants camins que he seguit
sense esma ni brúixola,
sorollosament perdut,
només escoltant el torb
que m’acompanya sempre.
Oblidaré els llibres
fets d’extravagàncies.
Necessito millor sort.
Viure en aquest món no puc,
com he pogut arribar,
doncs, fins als teus poemes?
S’ha acabat el patir.
S’ha aclarit el remolí
boirós que m’omplia el cor.
Ara passo per captaire.
Per això em veus escandalós.

R.A.

2 de maig 2005

Complicitat




No bategaràs ja mai més com abans,
cor meu, tocat pel fred del teu abandó.
No planyo, no crido, no em desespero.
Tot passarà com fum de matinades,
i em marciré embolcallat de tu.
M’has acompanyat les nits perdudes;
fidelment te m’has enfilat pels sentits
per florir dins meu i no deixar-me sol.
Tots, tots m’heu amanyagat ulls i dits;
sota els vostres versos ni morir-se dol.
Ara no vull ser avar en l’agraïment,
si no puc retenir-te, et preguntaré:
ets la meva vida, o m’has somniat?
Calla, que vull escoltar-te dins el vent.

R.A.