28 de febr. 2005

Vora teu




Lluny de la teva companyia
el meu cor no coneix ni espera.
Deixa’m tan sols seure al teu costat
i omple la meva vida de música.
¿Per quin límit llunyà i salvatge,
a través de quina ampla pregonesa
de neu obriré camí per trobar-te?
Vora teu se’m transmuta el goig
que fins ara era pena, en una gota
que es fon dins la tebior del teu pit.
Em crides, i jo deixo la ploma
per fugir amb tu vers la claror eterna.
Et demano només un moment;
tot allò que és aspre i dissonant
es desfà en una dolça harmonia
quan ho contemplo amb els teus ulls.
Tants cops he trobat uns ulls que tenien
respostes i no he volgut inquirir...
Trist despertar de la meva fantasia.
Et crido, oh nit, torna’m els somnis!