28 de gen. 2005

Pleniluni




M’adono que aquest no és el meu baixador,
en ruta, i no vull abandonar el meu curs,
desbordar-me en el temps llançat del desglaç,
quan faci olor de presagis teus l’horitzó.
Pleniluni, menyspreat meu, per la separació
dolorosa que vas donar-me, vull oblidar-te.
Deixa que m’alci de la desfeta vergonyosa.
Desvestit de les teves nit lunars et demano
un teu oblit, i beso els llavis que inscriuen
el meu nom als ulls velars de la dòcil agonia.
No; no moriré d’enyor quan es faci de dia
que les nits incandescents ja no em criden.