4 de març 2005

Somni




Els meus ulls s’adormen
cansats de tanta espera
i el somni delirant
a la foscúria meva
quiet i arrecerat
va fent-se més visible.
De nou aquell amor
que ja havia perdut,
caminant per la nit
espinada amunt,

retorna cap a mi
i em besa els ulls.
Tu véns de nou aquí
i en algun lloc estrany
un conciliador crit
ens ajunta totalment
tesats com instrument
que xiscla a cop d’arquet.
La meva esperança
de tristesa i fel,
figurada que és ara
un estel, cel i vent,
em du molt lentament,
dolçament, prop teu.
Tant m’és si és un somni
el que ara veig de tu
que no tinc estimada
ni lloc on habitar tinc;
si perdo el meu somni
a mi em deixes buit.

R.A.