Projecte

Una fulla tremola
a la llum del fanal,
i tot al voltant
és ple de projectes buits.

Iniciats, només,
com s’inicia la pluja
d’una nit cansada
que no troba els teus ulls.

¿O sóc jo, esparver
furtiu, que tremo
i te’m reflecteixes
al bassal, ulls beguts?
 

Cor submís

Em rebutges el crepuscle.
On vas, cor meu? No em fugis
de l’aigua de paraules
que irisa l’onada fosca.

Sóc foraster a la teva mar
que de pupil·les sembres,
perles tèbies de lluna
que l’oreig incert frisa.

Torna, torna cap a mi,
i no trepitgis gaire fort
l’ombra del meu cor submís
que als teus peus reposa.

L'arbre

Irreals i vastos, ens fonem en una abraçada oberts a un vague espai

de llum escarlata, reflex de la sang que flueix pels nostres cossos.

Un remolí d'aigua inquieta s'immobilitza

i ens desvetlla l'íntim record que tenim d'un univers incert que el somni ens retorna.

El nostre secret, com un fres guardat per la mort, un dia benigne i no llunyà

algú descobrirà: veurà que una mateixa mirada ens omple els ulls, esguard

de l'esperit que embolcalla el naufragi, i dóna naixença a un món sense matèria.

Cap surt no abolirà la manera d'estimar-nos, perquè allí on vivim viula bellesa,

sense paraules, i els nostres éssers s'han transformat en art.

perfil

Sóc aquell que pateix set d'estimar-te.
I quan t'estimo, s'atura la vida en aquest acte.

Perfil